dilluns, 23 de maig de 2016

La Sabadell queda en segon lloc a Berga tot i ballar a un gran nivell

Revessa resolta correctament,
va ser l'única alegria de la tarda
No hi va haver manera. Berga continua resistint-se a la Sabadell  i un altre cop ha deixat descontents els membres de la Taca Verda

La Colla arribava a la capital del Berguedà amb les idees força clares: calia  fer dos primers per avançar a les Roques Blaves d'Esparreguera i fer un cop d'efecte en el campionat territorial malgrat les nombroses baixes que el grup afrontava. Això era la teoria: A la pràctica les coses es van torçar força.

Començava la tarda amb uns núvols negríssims i fosquíssims tapant el cel de Berga i la majoria dels dansaires especulàvem amb l'hora exacta en la que l'organització ens faria córrer cap al pavelló disposat en cas de mal temps. I, de fet, pocs minuts abans de l'hora del concurs, va caure un d'aquells xàfecs de tarda amb les típiques gotes grosses i calentes.

Però quan tots els presents ja donàvem per fet que un  cop més ens tocaria ballar entre les quatre parets d'un pavelló , un sol esplèndid es féu l'amo de la tarda. Així doncs, el concurs es faria  al lloc estipulat: la plaça Viladomat. El que a priori era una bona notícia va resultar no ser-ho tant  ja que a més de sol també hi feia un vent fort que va remoure el pol·len dels plataners del passeig ; un polsim groguenc i emprenyador que va fer tossir, plorar  moquejar i enterbolir la vista als presents durant tot el  concurs.
El pol·len dels plataners
el pitjor de tot

Ja en començar el galop, els més supersticiosos vam arronsar el nas al saber que l'atzar havia atorgat a la Sabadell sortir amb el número 13: va resultar ser tot un presagi.

La primera sardana va ser  El Golfet, del mestre Viladesau, una sardana molt balladora que la gent de la Sabadell va interpretar i ballar amb molta eficiència i energia  però que una errada en el repartiment va condemnar a la taca a sofrir una davallada d’un lloc en la classificació. Val a dir que va ser la mateixa Sabadell qui va fer-ho notar al fiscalitzador: abans que res, joc net.

Malgrat l'errada, i tot i sabent el càstig que això suposava, la gent de la Taca va sortir força satisfeta del nivell mostrat i confiada que la segona sardana serviria per fer oblidar el que havia succeït a la primera. La segona sardana fou  A la Feli, de René  Picamal, una sardana ballada encara amb més entusiasme, fent emocionar a la gent que, com jo, va poder -s'ho mirar des de fora. La Colla en va sortir entusiasmada i contenta de com s'havia ballat.

Faltava la revessa. L'equip estel·lar format per la Montse Olivé i el Joan Aracil va demostrar un cop més la seva solvència i la Carme Rouvroy, feliçment retornada, la va repartir correctament: una més al sarró!
La Sabadell va aportar
estil i conjunt a Berga
Però després de la sardana de germanor va venir la lectura dels resultats i aquí va ser quan la Taca va rebre una gerra d'aigua freda:  Un tercer a la primera sardana, darrera de les roques i la joventut sardanista,  i un segon a la segona, darrera de les roques. Objectiu no assolit , doncs.



Caldrà, doncs, treballar més i fer-ho més intensament per plantar cara a Cardedeu. Pel camí, però, queda Palamós, segon concurs del Campionat de Catalunya, on la Sabadell ha de mostrar la millora que de segur aconseguirà. Aquesta Colla no es rendeix mai.

Feliu Sallent


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada