 |
| Revessa resolta correctament, va ser l'única alegria de la tarda |
No
hi va haver manera. Berga continua resistint-se a la Sabadell i un altre cop ha deixat descontents els
membres de la Taca Verda
La
Colla arribava a la capital del Berguedà amb les idees força clares: calia fer dos primers per avançar a les Roques
Blaves d'Esparreguera i fer un cop d'efecte en el campionat territorial malgrat
les nombroses baixes que el grup afrontava. Això era la teoria: A la pràctica
les coses es van torçar força.
Començava
la tarda amb uns núvols negríssims i fosquíssims tapant el cel de Berga i la
majoria dels dansaires especulàvem amb l'hora exacta en la que l'organització
ens faria córrer cap al pavelló disposat en cas de mal temps. I, de fet, pocs
minuts abans de l'hora del concurs, va caure un d'aquells xàfecs de tarda amb
les típiques gotes grosses i calentes.
Però quan tots els presents ja donàvem per fet
que un cop més ens tocaria ballar entre
les quatre parets d'un pavelló , un sol esplèndid es féu l'amo de la tarda.
Així doncs, el concurs es faria al lloc
estipulat: la plaça Viladomat. El que a priori era una bona notícia va resultar
no ser-ho tant ja que a més de sol també
hi feia un vent fort que va remoure el pol·len dels plataners del passeig ; un
polsim groguenc i emprenyador que va fer tossir, plorar moquejar i enterbolir la vista als presents durant
tot el concurs.
 |
| El pol·len dels plataners el pitjor de tot |
Ja en començar el galop, els més supersticiosos
vam arronsar el nas al saber que l'atzar havia atorgat a la Sabadell sortir amb
el número 13: va resultar ser tot un presagi.
La primera
sardana va ser El Golfet, del mestre
Viladesau, una sardana molt balladora que la gent de la Sabadell va interpretar
i ballar amb molta eficiència i energia
però que una errada en el repartiment va condemnar a la taca a sofrir
una davallada d’un lloc en la classificació. Val a dir que va ser la mateixa
Sabadell qui va fer-ho notar al fiscalitzador: abans que res, joc net.
Malgrat
l'errada, i tot i sabent el càstig que això suposava, la gent de la Taca va
sortir força satisfeta del nivell mostrat i confiada que la segona sardana
serviria per fer oblidar el que havia succeït a la primera. La segona sardana
fou A la Feli, de René Picamal, una sardana ballada encara amb més
entusiasme, fent emocionar a la gent que, com jo, va poder -s'ho mirar des de fora.
La Colla en va sortir entusiasmada i contenta de com s'havia ballat.
Faltava
la revessa. L'equip estel·lar format per la Montse Olivé i el Joan Aracil va
demostrar un cop més la seva solvència i la Carme Rouvroy, feliçment retornada,
la va repartir correctament: una més al sarró!
 |
| La Sabadell va aportar estil i conjunt a Berga |
Però
després de la sardana de germanor va venir la lectura dels resultats i aquí va
ser quan la Taca va rebre una gerra d'aigua freda: Un tercer a la primera sardana, darrera de
les roques i la joventut sardanista, i
un segon a la segona, darrera de les roques. Objectiu
no assolit , doncs.
Caldrà,
doncs, treballar més i fer-ho més intensament per plantar cara a Cardedeu. Pel
camí, però, queda Palamós, segon concurs del Campionat de Catalunya, on la
Sabadell ha de mostrar la millora que de segur aconseguirà. Aquesta Colla no es
rendeix mai.
Feliu
Sallent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada