diumenge, 20 de juliol de 2014

Aires Gironins guanyen a Ceret i la Sabadell s'ha de conformar amb un segon.

Núria Muñoz, coreògrafa de capçalera
de la colla Sabadell
De res van servir les peces d'abric que alguns dansaires de la Taca Verda es van endur a la maleta per si a Ceret feia una mica de fresca, la veritat és que la temperatura ambiental a la capital del Vallespir ha estat molt alta, massa i tot.

Els de la Sabadell es van presentar a Ceret amb una alineació sota mínims, les noies, per exemple tenien prohibit lesionar-se, ja que no hi havia substitucions, en canvi els nois sí que tenien, però això no vol dir que anessin sobrats, un d'ells, el Quim es va haver de quedar a Barcelona per culpa d’una gastroenteritis, els que sí que van viatjar van ser el Francesc i el Vicenç, convalescents encara de les seves respectives lesions, i malgrat això, a disposició de la colla, pel que fes falta. El Vicenç va ser l'escollit per ballar les dues sardanes. Encara ressonen les seves paraules acabada la competició,   -Laura, no em sento les cames-, va dir, tot cridant com si fos Rambo.

Un moment del Galop de Fantasia.
Però com va dir Jack l’Esbudellador, -Anem per parts. Com tots els anys, el concurs de Ceret comença amb el cercavila que fan totes les colles pel centre de la vila, com en anys anteriors la Núria Muñoz ha estat la creadora i directora de la coreografia que ha presentat la Taca Verda, una coreografia que va començar amb una figura innovadora, que va consistir en què la colla es presentés caminant d'esquena al sentit de marxa, les següents figures es van caracteritzat per la seva senzillesa i precisió. Amb tot, la tragèdia per uns segons va estar rondant just en el moment que la Colla donava per finalitzat el galop, uns dels dansaires, estava tan entusiasmat saludant al públic, que no es va adonar que el Francesc Vañó estava filmant en un lloc altament perillós per a la seva integritat física, el dansaire en qüestió, que en aquell moment anava a la velocitat d'un bòlid, va poder esquivar a última hora al pobre Francesc, que ja es veia més a prop d'un hospital que de casa seva.
Aquí els dansaires es juguen la vida.

Una vegada començat el concurs a la plaça de toros, es va seguir el mateix guió de sempre, a cada tanda, s'intercalava una actuació del Ballet Català Joventut de Perpinyà. Pel que fa a les sardanes de lluïment, la Sabadell a la primera tanda va estat esplèndida, "Per això t'ho dic" d'Enric Ortí, va tenir molt  a veure, aquesta sardana es va ballar en el concurs de Rubí d’aquest any, per tant la interpretació encara es conservava fresca a la memòria dels dansaires, la segona “Moments màgics" de Lluís Alcalà, una sardana gairebé sense variacions melòdiques per poder fer una interpretació atractiva al públic, això va perjudicar clarament a la colla, ja que, gairebé  l'anella no es va poder lluir.
La Taca Verda amb la MªCarme Triadó
en cadira de rodes.

I poc a poc la sardana revessa va arribar, i tan aviat com va arribar, se'n va anar ,  - Hasta la vista baby-.

I així arribem al final del concurs, amb la tradicional sardana de Germanor i la seva encesa de torxes, però aquest 57è concurs de la sardana de Ceret passarà a la història per la V que van formar totes les colles a la sorra de la plaça, al so de "El cant de la senyera" una espectacular imatge que quedarà gravada en la memòria de tots els presents.
La V formada per tots els dansaires
amb les seves torxes.

Ja només queda comentar el resultat del concurs, i que va estar un decebedor segon lloc, darrere de la colla Aires Gironins.

L'any que ve, si les dates ho permeten, la Sabadell tornarà puntual a la cita amb Ceret, amb un nou galop i moltes ganes de passar-ho bé.

La platja del cau dels llops, de Llançà



Bones vacances a tots, la Colla Sabadell reprendrà les seves activitats el proper dia 23 d'agost al concurs de Llançà.

1 comentari:

  1. Extraordinari galop i gran ballada!
    Es nota el sacrifici i el temps dedicat.
    Dóna gust veure-us.

    ResponElimina