Dimarts 1 de novembre, o de Todos los Santos, la colla Sabadell fa presència a Girona després d'un parell de temporades de no fer-ho. És a dir que la taca verda li dona color a la plaça una vegada més.
Amb un galop més llarg que un dia sense pà la colla balla les dues sardanes de lluïment amb algun incident que altre com ja és normal en nosaltres, però resolts sense cap tipus de problema com a bons professionals i veterans. Si nó no s'enten que un dansaire balli uns quants compassos a la pata coja de la manera més estilosa possible i ningú (o qüasi ningú) se n'adoni... I d'altres, però queden sota secret de sumari. Més que rès perquè el gran jefe coach no va poder fer acte de presència i val més que no les sàpiga. Qui va donar alegria i color a l'anella va ser la nostra estimada Mª Carme Triadó. Un membre menys a la claca, si!!!
Un primer lloc com a colla lliure. Tot i que la butxaca deu tenir un foradet doncs últimament la revessa diguem que se'ns resisteix una miqueta. No passa rès!!! d'aquí poc a la plaça Soller segur que podrem fer una d'aquelles coses que només sabem fer nosaltres com la temporada passada. Digueu-li revessa en solitari, galop contundent a dues colles o molt de soroll i gresca com sempre que posem els peus a les places del món.
Un cop acabat el concurs una representació de la colla (Mare de Déu Senyor...) assisteix al dinar organitzat per la GEIG s'ho passa pipa, fa un bon àpat i torna cap a casa mentre altres representants de la colla fan acte de presència (esperem que més seriosa...) a la ballada que té lloc a Sabadell i on s'interpreta la sardana del nostre honorable president i capdanser Sr. Àngel Muñoz, i si no és honorable, entranyable si! i una estona llarga...
Si algú vol saber alguna coseta més del concurs de Girona que pregunti i si nó haver vingut.... ara als dansaires se'ls dona per anar a passejar al monte!!! i és clar després es troben a faltar.
Aquesta és la crònica tardona del concurs de Girona. La reportera suplent no està al nivell del cronista habitual, a veure si així veiem el que tenim, que a vegades no hi veiem bé...
Mercè Gil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada