dimecres, 25 de novembre de 2009

LA SAGRADA FAMILIA

Són les 8.30 AM plou. 9.00 AM els globus no passen per la porta, continua plovent. 9.05 AM el president de Sabadell Sardanista i la seva dona fa estona que s'esperen i el conductor de l'autocar pregunta on està la gent, segueix plovent. 9.10 AM aquesta gent s'ha pensat que el meu cotxe és un bus, espero que no ens enxampi la poli, deixa de ploure però segueix ennuvolat, no sembla que el dia comenci bé, l'entrenador ha jurat que a migdia sortirà el sol, ja veurem.

Primera aturada a Barberà, hem recollit la resta de la colla i els grallers, la Teresa i el Jordi Saura ens els trobarem a la "capital". Després d'un viatge curt, el nostre volgut conductor per compensar el preu del servei, ens va obsequiar amb un passeig turístic pel bonic barri d'HORTA GUINARDÓ, el qual li quedem eternament agraïts.

L'arribada a la plaça es va fer amb calma i sense empentes. La colla es va marcar així el seu primer èxit.

Són les 11.30 AM del matí, l'enginyer en cap de SACYR VALLEHERMOSO, vigila l'estat de les obres del túnel de l'AVE al seu pas per la Sagrada Família, quan de sobte nota una petita vibració que a cada segon que passa es fa més forta. Espantat truca urgent a la Guàrdia Urbana, des de comissaria li preguntan si hi ha algú treballant, -no contesta el pobre enginyer se n'han anat tots a missa de dotze, no hi ha ningú treballant i la Sagrada Família corre perill. Després de diverses trucades a la Generalitat, La Moncloa, FBI, l’institut català de prevenció de terratrèmols han descobert que l'epicentre del moviment de 3'5 en l'escala de Richter, està a la plaça Sóller, la Colla Sabadell ha iniciat el galop d'entrada.

Un galop impressionant molt aplaudit pel públic, perquè no s'acostuma a veure colles amb tretze parelles a doble filera.

Però comencem pel principi, LA TACA VERDA va envair la plaça ballant al so dels grallers de Barberà, abillada amb perruques, banderes i globus gegantins, la gent es preguntaven ¿aquests qui són? ¿d'on han sortit?

Després del galop una mica d'assaig, i a per la primera sardana de lluïment. El Jaume va canviar l'ordre de participació de les anelles, perquè la primera sardana tenia més complicacions que la segona i a l'assaig general de divendres la segona anella no li va donar massa confiança. A l'hora de la veritat tant una com l'altra van superar amb escreix les expectatives, Ningú comptava a fer un bon lloc, però clar on hi ha qualitat es nota, només cal veure com van ballar els debutants: la Tere, l’Àngel Campoy i l'Emilia (galop i revessa) que, si no fora per la L que portaven, ningú diria que era el seu primer concurs. La Sabadell va quedar classificada contra tot pronòstic, però amb tota justícia, en segon lloc darrere de la colla Continuïtat.

I un altre èxit per el nostre revessaire, el Sr. Nonell, la Sabadell la única colla que va encertar la revessa, que més podíem demanar?.


Després de la recollida del trofeu, la gran festa. Els grallers bufant a fons i tot el món a ballar "Paquito Chocolatero" com no podia ser d'una altra manera, la cançó que més participants va congregar. La Colla Sabadell va rebre la felicitació de l'organització per tenir aquesta iniciativa, de fer una festa dins del concurs que li va donar a aquest una gran espectacularitat. Acabat el concurs la colla i acompanyants, en total més de seixanta persones, van anar dinar a un restaurant de Bellaterra.

Acabats les postres el nostre entrenador Jaume Nonell va fer lliurament al cap de colla Àngel Muñoz d'un nou emblema de la colla un quadre amb "LA GRAN TACA VERDA" fet en ceràmica. L’Àngel per part seva va fer un improvisat però sentit discurs en que va acabar dient "la colla poden ser moltes anelles però només una colla", arrencant forts aplaudiments dels assistents.


Jose per part seva ens va regalar a tots amb un reportatge on apareixien pas a pas la curta però intensa vida del tercer projecte de la colla, a més d'un se li va escapar una llàgrima.

La Colla Sabadell va tenir l'honor d'estar tot el dia acompanyat pel president de Sabadell Sardanista Robert Guillem i la seva esposa Laia Grau.

La Història de "THE GREEAN DREAM" continua.

2 comentaris:

  1. una servidora testimoni de com anava el cotxe de l'autor d'aquesta crònica pensa que si ens haguessin parat els cossos de seguretat ciutadana no haguessim pas pogut negar que portàvem un globu de p... mare!!!

    ResponElimina
  2. Impossible negar l'evidència.

    ResponElimina